Comparativa condicions laborals al llarg de la història.
A finals del segle XIX les condicions laborals no eres le més apropiades
Els nens començaven a treballar als 7 anys, les dones conbraven menys que els homes i hi havia molta explotació laboral.
A la fàbrica tèxtil hi havien uns conductes subterranis per on pasava el fum, aquest fum acabava a la xemenia y quan s'havia de netejar
el funcionament s'aturaba , això singnifincava menys producció, per aquest motiu es netejaven molt poques vegades a l'any.
Els nens s'encarregaven de netejar-les a les fosques, pujaven per unes escales de ferro molt estretes lligats a unes cordes per evitar caure,
havien de fer el recorregut de la xemeneia de 41m. Quan acabaven el seu treball havien d'ensenyar una bandera vermella per indicar als treballadors
que podien encendre de nou el funcionament de la fàbrica.
Normalment el manteniment de les màquines les feien també els nens, perquè els treballadors tenien mans grans i no podien a arribar a llocs determinats.
Com que les màquines no paraven de funcionar, quan es netejaven molts nens perdien els dits, tot i així seguien treballant portant carros i sacs era la seva obligació
perquè havien d'ajudar en la situació econòmica de la seva familia.
A finals del segle XIX les condicions laborals no eres le més apropiades
Els nens començaven a treballar als 7 anys, les dones conbraven menys que els homes i hi havia molta explotació laboral.
A la fàbrica tèxtil hi havien uns conductes subterranis per on pasava el fum, aquest fum acabava a la xemenia y quan s'havia de netejar
el funcionament s'aturaba , això singnifincava menys producció, per aquest motiu es netejaven molt poques vegades a l'any.
Els nens s'encarregaven de netejar-les a les fosques, pujaven per unes escales de ferro molt estretes lligats a unes cordes per evitar caure,
havien de fer el recorregut de la xemeneia de 41m. Quan acabaven el seu treball havien d'ensenyar una bandera vermella per indicar als treballadors
que podien encendre de nou el funcionament de la fàbrica.
Normalment el manteniment de les màquines les feien també els nens, perquè els treballadors tenien mans grans i no podien a arribar a llocs determinats.
Com que les màquines no paraven de funcionar, quan es netejaven molts nens perdien els dits, tot i així seguien treballant portant carros i sacs era la seva obligació
perquè havien d'ajudar en la situació econòmica de la seva familia.
Les Dones
Les dones havien de portar un mocador al cap per evitar que el seu cabell quedès enganxat a les màquines. Treballaven amb:
- Batuar
-Obridora
-Carda obridora
-Carda metxera
-Pentinadora
Entre altres màquines més.
Per el simple fet de ser dones cobraven menys.
- Batuar
-Obridora
-Carda obridora
-Carda metxera
-Pentinadora
Entre altres màquines més.
Per el simple fet de ser dones cobraven menys.
Els Homes
Cada propietari tenia el seu propi despatx, basicament la seva feina era la de supervisar la fàbrica, demanar comandes...
Als seus despatxos tenien:
-Escupidors de tabac
-Ventilador
-Calefacció
-Caixa forta
Al costat del despatxos dels propietaris, estava el despatx del secretari o contable que era aquell el responsable de la contabilitat de la fàbrica.
A la fàbrica hi havia un rellotge on els treballadors registraven les seves entrades i sortides, després el contador anava cada 7 dies per contabilitzar les
hores dels treballadors.
Els dissabtes es repartia el sou als treballadors que era proporcional a les seves hores treballades. Quan no arribaven a l'hora i no trobaven el despatx obert
es posaven a l'entrada de la fàbrica amb una gorra i demanaven als seus companys almoïna. D'aquí prové el refrany 'viure de gorra'.
Normalment els homes a la fàbrica feien els treballs més pesats es a dir:
-Treballaven amb carbó
-Caldera
-Amb carros pesats ...
Vestimenta dels treballadors:
Els homes portaven gorra, brusa llarga, pantalons de pana i espardenyes. Hi havien vestidors a les fàbriques amb aigüa corrent, els treballadors aprofitaven
per netajar-se ja que a les seves cases no hi havia aigüa corrent.
Cada propietari tenia el seu propi despatx, basicament la seva feina era la de supervisar la fàbrica, demanar comandes...
Als seus despatxos tenien:
-Escupidors de tabac
-Ventilador
-Calefacció
-Caixa forta
Al costat del despatxos dels propietaris, estava el despatx del secretari o contable que era aquell el responsable de la contabilitat de la fàbrica.
A la fàbrica hi havia un rellotge on els treballadors registraven les seves entrades i sortides, després el contador anava cada 7 dies per contabilitzar les
hores dels treballadors.
Els dissabtes es repartia el sou als treballadors que era proporcional a les seves hores treballades. Quan no arribaven a l'hora i no trobaven el despatx obert
es posaven a l'entrada de la fàbrica amb una gorra i demanaven als seus companys almoïna. D'aquí prové el refrany 'viure de gorra'.
Normalment els homes a la fàbrica feien els treballs més pesats es a dir:
-Treballaven amb carbó
-Caldera
-Amb carros pesats ...
Vestimenta dels treballadors:
Els homes portaven gorra, brusa llarga, pantalons de pana i espardenyes. Hi havien vestidors a les fàbriques amb aigüa corrent, els treballadors aprofitaven
per netajar-se ja que a les seves cases no hi havia aigüa corrent.
COMPARACIÓ:
Al llarg de la història les condicions laborals han millorat.
Avui dia els nens no treballen tan aviat, les dones normalment cobren un sou igual al dels homes fent el mateix treball. A les indústries tèxtils s'ha reduit personal degut a l'avanç de la tecnologia es a dir, la majoría de les màquines són automàtiques i no necessiten tanta supervisió.