Monestir de Sant Cugat
Aquest monestir es un edifici benedicti, es a dir, allà hi vivien monjos que seguien les regles de Benet. El monestir està situat a la localitat catalana de Sant Cugat. Va ser construït al segles IX i XIV, destaca per el seu gran claustre.
La vida dels monjos era molt monòtona, ja que seguien una norma general ' pregar i treballar' la seva vida es centrava sempre en aquest àmbit religiós. La única vegada que els monjos trencaven aquesta rutuna era quan l'esglèsia celebrava la pascua o el Nadal, llavors podien permetre's menjar carn y veure cervesa.
Es llebaven a les 2:00 am per realitzar la seva primera tasca a l'esglèsia, aproximàdament a les 9:00 am ja havien realitzat la seva tercera tasca. El seu esmorzar era molt simple, consistia en pa i en poca cosa més.
Cada dia els mojos es reunien en la Sala Capitular per parlar dels problemes del monestir, problemes externs, com per exemple la mort d'un rei i per posar-se d'acord en el repartiment de les tasques internes que havia de fer cada monjo.
Després d'això alguns es posaven a passar llibres a mà als scriptoriums.
Quan era l'hora de dinar anaven al Reflectori, allà menjaven en silenci mentre un monjo llegia un fragment de la bíblia.
Al menys 7 vegades anaven a l'esglèsia a presenciar una missa.
A l'esglèsia del Monestir de Sant Cugatés molt especial perquè té part Romànic i Gòtic. La diferència entre aquestes dues parts es que en l'art Romànic el personatges sagrats són antinaturalistes i inexpresius, com per exemple quan es representava a una verge amb el seu fill, no es podia veure la figura de la maternitat, ja que la verge quasi no aguanta al fill, ni tan sols es miraven. Aquesta inexpressivitat es devenia perquè creien que les figures divines estaven pero sobre dels sentiments humans. Mentre que l'art Gòtic sí representa una mica de sentiments.
La vida dels monjos era molt monòtona, ja que seguien una norma general ' pregar i treballar' la seva vida es centrava sempre en aquest àmbit religiós. La única vegada que els monjos trencaven aquesta rutuna era quan l'esglèsia celebrava la pascua o el Nadal, llavors podien permetre's menjar carn y veure cervesa.
Es llebaven a les 2:00 am per realitzar la seva primera tasca a l'esglèsia, aproximàdament a les 9:00 am ja havien realitzat la seva tercera tasca. El seu esmorzar era molt simple, consistia en pa i en poca cosa més.
Cada dia els mojos es reunien en la Sala Capitular per parlar dels problemes del monestir, problemes externs, com per exemple la mort d'un rei i per posar-se d'acord en el repartiment de les tasques internes que havia de fer cada monjo.
Després d'això alguns es posaven a passar llibres a mà als scriptoriums.
Quan era l'hora de dinar anaven al Reflectori, allà menjaven en silenci mentre un monjo llegia un fragment de la bíblia.
Al menys 7 vegades anaven a l'esglèsia a presenciar una missa.
A l'esglèsia del Monestir de Sant Cugatés molt especial perquè té part Romànic i Gòtic. La diferència entre aquestes dues parts es que en l'art Romànic el personatges sagrats són antinaturalistes i inexpresius, com per exemple quan es representava a una verge amb el seu fill, no es podia veure la figura de la maternitat, ja que la verge quasi no aguanta al fill, ni tan sols es miraven. Aquesta inexpressivitat es devenia perquè creien que les figures divines estaven pero sobre dels sentiments humans. Mentre que l'art Gòtic sí representa una mica de sentiments.
llegenda de l'assassinat de l'Abat
Va haver una llegenda que explica l'assesinat a l'Abat Biure, que va tindre lloc al Monestir de Sant Qugat
al 1350.
Berenguer va fugir de sa casa quan era molt petit, com que els seus pares es van anant fent vells van anar al Monestir de Sant Cugat i allà els van cuidar. Li van deixar la major part de l'herència al Monestir i una petita part a Berenguer per si algun dia tornava.
Anys després va apareixer Berenguer reclamant tota la seva herència pero l'Abat Biure li va dir que nomès li corresponia una minoria, llavors Berenguer es va voler venjar , i la nit de Nadal del 1350 mentre l'Abat feia la missa del gall Berenguer el va matar. Diu la llegenda que el gall de ferro va cantar tan fort a l'hora de l'esdeveniment que es va escoltar fins molt lluny.
al 1350.
Berenguer va fugir de sa casa quan era molt petit, com que els seus pares es van anant fent vells van anar al Monestir de Sant Cugat i allà els van cuidar. Li van deixar la major part de l'herència al Monestir i una petita part a Berenguer per si algun dia tornava.
Anys després va apareixer Berenguer reclamant tota la seva herència pero l'Abat Biure li va dir que nomès li corresponia una minoria, llavors Berenguer es va voler venjar , i la nit de Nadal del 1350 mentre l'Abat feia la missa del gall Berenguer el va matar. Diu la llegenda que el gall de ferro va cantar tan fort a l'hora de l'esdeveniment que es va escoltar fins molt lluny.
Característiques del Monestir
El Claustre del monestir de St.Cugat té 145 capitells un d'aquets es va contruïr per equilibrar una mica el pes les columnes S (XVII). Hi ha quatre tipus de capitells
-Ornamentals: Eren aquells que decoraven, tenien incorporats figures de plantes i animals.
-Bíblics: Representaven les històries de l'antic i del nou testament.
-De la vida quotidiana: Representaven els oficis...
-Mitològics: Eren aquells que advertien als mojos dels mals exteriors. Com per exemple les sierenes, que indicava el perrill de la dona.
-Ornamentals: Eren aquells que decoraven, tenien incorporats figures de plantes i animals.
-Bíblics: Representaven les històries de l'antic i del nou testament.
-De la vida quotidiana: Representaven els oficis...
-Mitològics: Eren aquells que advertien als mojos dels mals exteriors. Com per exemple les sierenes, que indicava el perrill de la dona.